A opinião de ...

La pruma braba

La dibersificaçon stá na natureza de las lhénguas.
Chaude Hagége, Le souffle de la langue
 
Indas que todas las lhénguas seian amportantes i ningua palabra steia a mais, la berdade ye que todos nós (lhenguistas ou nó) sabemos qu’hai uas, mais do qu’outras – lhénguas ou solo palabras –, que mos altéran, mos atelúndran, mos fázen mais mordesquina ou mos dan mais calafrius. Possiblemente seran ls sons i las sues cumbinaçones ls respunsables por esse resultado que, de manos dados cun la cultura i cun la nuossa stória pessoal, cunsínten que seian anterpretados desta ou daqueilha maneira.
Neste sentido, las lhénguas puoden ser acumparadas cun ls ourganismos bibos an que la biodibersidade ye, por eilha sola, ua riqueza ancumparable. Falar de lhénguas, mesmo las que stan próssimas, seia porque acúpan spácios geougráficos bezinos, seia porque perténcen a la mesma família, ye saber aquilho que las armana, mas ye tamien conhecer, de forma séria i fonda, aquilho que las zarmana.
L mirandés, lhéngua particular, mas que s’armana cun l galhego, l pertués, i que stá tamien mui próssima de l spanholo i d’outras lhénguas románicas, amostra formas lexicales que ora s’aparécen cun l pertués i l spanholo, ora amóstran un cumpromisso antre l que ye comun al pertués, mas tamien cun outras lhénguas cumo l francés. Ye isso que bamos hoije a ber nesta crónica, pois talbeç nun se saba nien se magine que la lhéngua mirandesa tenga assi tanta cousa an comun cun la lhéngua francesa i puoda, an alguns causos, serbir d’eisemplo para recumponer alguns lhaços eitimológicos pardidos ou menos claros.
Por eisemplo, l lhatin im/in cunserba an pertués la bogal palatal (que ganhou alguns traços nazales [ĩ]), screbida im- / in-. An francés i an miradnés tenemos [ã], screbido im- / in, an francés, i am- / - an-, an mirandés. Eiqui quédan alguns eisemplos : “importante” (pert.), “amportante” (mir.), “important” (fran.) ; “inteligente” (pert.), “anteligente” (mir.), “intélligent” (fran.);  “instruir” (pert.), “anstruir” (mir.), “instruir” (fran.). Por outro lhado, l –te final de l lhatin, eijistente an palabras cumo “importante” (pert.) i “inteligente” (pert.), cunsérba-se an pertués i mirandés mas cai an francés.
Nos anfenitibos de la purmeira conjugaçon, l mirandés aparéce-se de nuobo cun l francés demudando [in] an [ã], anquanto que l pertués cunserba l traço palatal na nuoba bogal nasal  [ĩ]. Mas l mirandés armána-se cun l pertués cunserbando la terminaçon lhatina an –a(r), anquanto qu’an francés tenemos –e(r). Eisemplos: “indicar” (pert.), “andicar” (mir.), “indiquer” (fran.).
Noutras formas, cumo “prancípio”, demuda tamien l son [ĩ] por [ã], nó cumo l francés, “principe”, mas si cumo l pertués, ua beç que cunserba ls sons finales de l lhatin “principium”, cun apócope de la cunsoante bilabial yá no lhatin bulgar (< rugitum).
I muitos outros eisemplos poderien ser dados de cumo, deçde un punto de bista lhenguístico, tenemos todo l anteresse an conhecer, an studar i an cunserbar la dibersidade lhenguística. Esta bariedade nun debe nien puode poner an peligro nien las lhénguas minorizadas, nien andebelitar las lhénguas dominates. Uas i outras seran mais ricas i mais fuortes na medida an que respeiten la diferencia i la dibersidade.

Edição
3464

Assinaturas MDB